Retorne d’un ahir
on abans t’abraçava
perfilant amb els llavis
el teu cos,
perfumant el meu pit
amb espígol i roses
perquè el feres servir
com a bressol.
Retorne d’un passat
on abans passejàvem
trepitjant sol i pluja
per arribar enlloc,
a la vora d’un port
cercant vaixells i veles
caminant de la mà
fins a la fi del món.
I si amb el meu retorn,
et fera retornar
del teu món de tristesa
negre i fosc,
penjaria en el cel
amb fils de plata
mil poemes escrits
sense cap mot.
Un poema esplèndid, m'ha agradat molt. Trist, però bellíssim.
ResponEliminaGràcies. De vegades els poemes bells són tristos.
EliminaUna abraçada.
No sé com serien els mil poemes sense cap mot.
ResponEliminaEn el poema "Desig" que ens proposes, els mots són bells i precisos, per explicar una història.
Amb llàgrimes, somriures,mirades...també es poden escriure mil poemes.
EliminaUna abraçada.
Commovedor i bellíssim el teu poema, Mari. Podria ser un regal impagable per a una mare en un dia com avui...?
ResponEliminaUna abraçada gran!
Gràcies. Sí, podria ser un gran regal.
EliminaUna abraçada.
Ai! el desig. Que fariem sense el desig?
ResponEliminaPoemes sense mots... d'aquells que es diuen en mirar.
Bona tarda Mari.
Seriem pobres sense el desig. De vegades els desitjos es fan realitat.
EliminaBona nit.
Poemes sense mots, una idea preciosa i difícil. La claror als ulls, que penja d'un fil de plata? El somriure, el gest, l'esperança, l'espera, la seguretat i la confiança mutues... encara enscen sortiríem. Un bellíssim poema d'amor, Mari!
ResponEliminaMoltes gràcies. Hi ha tantes maneres de fer poemes...A vegades sobren les paraules.
EliminaBona nit.
Preciós Mari...I tant que es poden fer poemes sense paraules, sobretot amb la mirada, utilitzant tots els matisos de la sensibilitat!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Gràcies. Completament d'acord. La mirada d'un posa la música i l'altre escriu la lletra segons allò que la mirada li dicte.
EliminaUna abraçada.
M'agrada això dels "poemes sense cap mot" , hi han mil formes de expressar un sentiment ! Molt maco !
ResponEliminaMoltes gràcies. Completament d'acord.
ResponEliminaNo fan falta els mots quan ets feliç. Chaplin va perdre la inspiració en casar-se amb Oona O'Neill, de tan feliç com era.
ResponEliminaSense mots es poden expressar tantes coses...una altra cosa és que vulguen entendre-les.
ResponEliminaMirades i olors en busca d'un mirall de colors de les nostres emocions.
ResponEliminaUna abraçada.
Transmet molta nostàlgia, Mari, però és preciós. La imatge dels poemes sense mots és esplèndida. Una abraçada!
ResponElimina
ResponEliminaÉs un bell poema líric on expresses un anhel mitjançant una intenció poètica molt ben estructurada.
Abraçades, des de El Far.
Oh, és un poema amb molt de sentiment. M'has emocionat, Mari!
ResponElimina