divendres, 9 de juny del 2017

MIOLS


Com gata en zel
en nits de lluna plena
miole al fosc.


A les teulades
se sent miolar la gata
davant la lluna.

Xavier Pujol


 Miol i lament
que la lluna t'escolta.
T'omple de llum.

Carme Rosanas 



Els meus lectors
són aquest gat que observa
com miro el sol.

Helena Bonals





13 comentaris:

  1. Ja ho diuen que els gats li canten cançons a la lluna i si és plena com aquests dies...
    El haiku i la foto fan molt bona parella!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. A les teulades
    se sent miolar la gata
    davant la lluna.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Aiii! en què estaria jo pensant! En zel, clar.Gràcies per la correcció.

      Elimina
  4. Miol i lament
    que la lluna t'escolta.
    T'omple de lum.

    ResponElimina
  5. Diuen que els gats tenen aquesta mirada tan especial perquè observen amb tanta intensitat la lluna que sempre en queda un bocí atrapat als seus ulls...

    ResponElimina
  6. Els meus lectors
    són aquest gat que observa
    com miro el sol.

    ResponElimina
  7. Quina imatge més suggestiva, Mari: el gat en zel mirant la lluna. La lluna plena ha despertat instints i desitjos des de sempre. Ho sabeu bé els poetes!

    ResponElimina
  8. El gat xiuxiueig a la lluna que vol arraulir-se al seu costat.

    ResponElimina