diumenge, 25 de juny del 2017

TEMPS D'ESPERA

Il·lustració: Natasha Villone




Per si de cas no puc dir-t’ho
quan arribes a la vida...
Quant t’estimem, quant t’estime
sense conèixer-te encara.
T’aguarde per bressolar-te
en un bressol fet de vent
de poemes i silencis
fet de llum i fet de música
per cantar-te si et despertes.
Arribaràs per omplir
de vida la meua vida.
I t’espere com s’espera
el regal més desitjat,
el més bonic, el més dolç
i quan passen uns quants dies vull
estar amb tu un momentet
només tu i jo,tu i jo a soles
com si res més existira
per mirar-te i remirar-te
agafar-te les manetes
per besar-te la careta
i acaronar-te els cabells
i  per dir-te a cau d’orella
quant t’estimem, quant t’estime
per si no vaig poder dir-t’ho
quan vas arribar al món.



 




I amb aquest post us deixe fins a setembre. Demà em trasllade a la caseta de la serra a passar l'estiu, que ací fa una calor insuportable. I, de pas, aprofitaré per portar l'ordinador a revisió, que fa temps que no em funciona bé. Que passeu un bon estiu.

11 comentaris:

  1. Quant d'amor en el teu poema, Mari; l'amor que només els fills dels fills són capaços de fer néixer.
    Que passis molt bon estiu a la serra, bonica; se't trobarà a faltar per aquí. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat,els nets són l'alegria de la meva vida. La d'aquest poema serà una nena, i ja estic desitjant veure-li la careta.
      Jo també vos desitge un bon estiu allà on esteu.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Quines vacances més llargues! Ens veiem a la tornada, que et vagi molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la serra treballe més que ací, però més a gust. Ni telèfon ni internet, ni cobertura...
      Bon estiu a tu també i fins que torne.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Segur que li has dir moltes vegades que te l'estimes molt...
    Aquesta foto m'ha recordat, que quan érem petits i preguntàvem d'on havíem vingut ens deien (no de París), sinó que ens havien trobat sota una col...Gràcies per posar aquesta cançó de bressol tan bonica!
    Que bé tenir una caseta a la serra per poder-se refrescar una mica...
    Que tinguis un bon estiu amb molts moments feliços. Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no li he dit res perquè no ha nascut encara. La esperem en un parell de setmanes i estic desitjant veure-la.
      Bon estiu a tu tambe.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Si mai arribo a ser avi recordaré aquest poema teu Mari.
    Bon estiu i fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de les millors coses (si no la millor) que et passen en la vida. Et fan sentir viu quan les forces ja no són les dels vint anys.
      Bon estiu!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Bon estiu, Mari!!!

    És un poema preciós, i molt dolç, que segur que ens ajuda a no sentir tant la calor, perquè ens fa somriure de tendresa.

    Fins aviat, bonica!

    ResponElimina
  6. Un poema molt bonic, ple de sentiment.
    Bones vacances, Mari!

    ResponElimina
  7. Que bonic i que entranyable, Mari! Ara sí que entenc els sentiments de les àvies.
    Que estiguis ben fresqueta a la serra i que la néta desitjada arribi bé perquè li puguis dir tot això. A soles.

    ResponElimina