diumenge, 16 d’abril de 2017

INDIFERÈNCIA


Silence- Johann Heinrich Fussli

Et parlava amb el meu silenci
mai vas entendre res,
no vaig rebre cap resposta,
i amb la teva indiferència
vas segellar els meus llavis per sempre.

diumenge, 9 d’abril de 2017

LA IAIA

Cada dia , en arribar a casa, trobava l’avia asseguda en el seu balancí fent punt amb dues grans agulles.
-Què fas iaia?
-Estic teixint una manta per que ni tu ni cap xiquet del món passe fred a l’hivern. Anava a la cuina, feia els deures, sopava i abans de gitar-me anava a dir-li bona nit a la iaia.

 Il·lustració Troche

-Ja està llesta la manta?
-No. Ha de ser molt gran per embolcar-vos a tots. Ves al llit, que abans de anar a dormir aniré a escalfar-te els peus.
-Bona nit, iaia.
Un dia, va vindre el meu pare a buscar-me a la sortida de l’escola. Portava una petita maleta. Em va semblar estrany perquè sempre venia la mare.
-Has d'anar a passar uns dies a casa de la tieta Anna, em va dir. Em feia molta il·lusió. Jugar amb el Cesc i la Clara,i sobretot gitar-me en la llitera de dalt! La tia no volia perquè deia que era massa petita i podia caure, però la meva cosina, quan la tieta se’n anava a dormir em canviava el llit.. Jo em sentia valenta i gran.
Al cap d’uns quants dies, el pare va tornar per a portar-me a casa. En el fons, ja tenia ganes de tornar i veure a la mare i a la iaia. I ja en el cotxe: -t’has portat bé? T’ho has menjat tot?... les preguntes que fan els pares. En arribar a casa, la mare estava plorant.. Em va fer un petó i em va abraçar tan fort que quasi no podia alenar. Quan em va soltar, vaig anar a buscar la iaia, però no hi era. Ni ella, ni el balancí, ni les agulles...res.
-On és la iaia?
-Se’n ha anat al cel, va dir la mare.
-I la manta? Em va dir que quasi estava acabada.
-Se l’ha emportat per acabar-la allí.
Vaig anar al dormitori, vaig apropar el llit a la finestra, la vaig obrir i vaig traure el cap per buscar la iaia en el cel, però res. Encara feia una miqueta de sol, i hi havia algun núvol, però ni senyal de la iaia ni del balancí ni de la manta que estava teixint.
La mare em va cridar perquè anara a la cuina. Mentre ella feia el sopar, jo vaig fer els deures i vaig mirar la tele una estoneta. Després de menjar-me la truita i el iogurt, era hora d’anar a dormir.
-T’has posat el pijama? T’has raspallat les dents?... les preguntes que fan les mares.
-Sííí.
-Doncs digues-li bona nit al pare, fes-li un petó i al llit que demà s’ha de matinar.
En obrir la porta del dormitori i encendre la llum, no podia creure allò que els meus ulls estaven veient. La manta que estava teixint la iaia, entrava per la finestra i tapava tot el llit!!

 Il·lustració Troche

Vaig traure el cap. La manta cobria tot el cel!! Era veritat el que m'havia dit la iaia!!
Tota embolicada amb l'abrigall, em vaig gitar. Ara podia dormir tranquil·la. Sabia que encara que no la veiés, ella estaria cada nit allí per escalfar-me els peus.