Retorne d’un ahir
on abans t’abraçava
perfilant amb els llavis
el teu cos,
perfumant el meu pit
amb espígol i roses
perquè el feres servir
com a bressol.
Retorne d’un passat
on abans passejàvem
trepitjant sol i pluja
per arribar enlloc,
a la vora d’un port
cercant vaixells i veles
caminant de la mà
fins a la fi del món.
I si amb el meu retorn,
et fera retornar
del teu món de tristesa
negre i fosc,
penjaria en el cel
amb fils de plata
mil poemes escrits
sense cap mot.
