diumenge, 16 d’abril de 2017

INDIFERÈNCIA


Silence- Johann Heinrich Fussli

Et parlava amb el meu silenci
mai vas entendre res,
no vaig rebre cap resposta,
i amb la teva indiferència
vas segellar els meus llavis per sempre.

18 comentaris:

  1. A vegades hi ha silencis que creixen desmesuradament. I no caldria, no. Perquè sovint fan mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. Els silencis mai són bons. Sempre fan mal.

      Elimina
  2. Hi ha silencis que s'escolten ... a vegades fan un soroll increïble.

    Bona nit Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ni així hi ha qui no els escolta!!
      Bona nit.

      Elimina
  3. La indiferència que du a la petrificació. Un poema molt punyent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La indiferència fa més mal que l'insult.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  4. Trobo que la indiferència sol fer molt de mal...Qui la sent, mai escoltarà els silencis!
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni els silencis ni les paraules. Sí que fa mal la indiferència.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  5. Mmmm... silenci d'un, i silenci de l'altre, també. Si ningú no parla, en cap sentit, com es pot esperar que hi hagi entesa. O que es vulgui aprofundir en la relació. Sí que hi ha silencis que parlen, però tard o d'hora s'ha de tenir una conversa real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha silencis que parlen a crits, però hi ha que voler escoltar-los.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  6. Hi ha qui no té prou sensibilitat per entendre els silencis, no els entendran mai i els són d'una comoditat extraordinària, perquè els eviten una cosa que els fa moltíssima mandra: haver de discutir. Fins i tot quan una relació està clarament ferida de mort, el posicionament més còmode és el silenci. Com a conseqüència, qui queda ferida de mort és l'altra part, la que volia parlar amb el silenci... Quan ens calen substituir les paraules per antidepressius, que dur és el silenci...
    Em faig meu el teu poema. Una abraçada, Mari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Son insensibles i no saben o no volen escoltar els silencis. I l'altra part no demana tant, només un com estàs? O un petó sense que siga l'aniversari o l'any nou.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  7. Quin soroll més desagradable fan a vegades els silencis feridors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els silencis feridors fan l'ambient irrespirable.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Moltes vegades és més expressiu el silenci que les paraules. I fa més mal.

    ResponElimina
  9. No tothom entén el silenci, Mari, però si es vol intentar sempre hi ha les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És important al menys intentar-ho. De vegades callem massa.

      Elimina