dissabte, 6 de maig de 2017

DESIG



Retorne d’un ahir
on abans t’abraçava
perfilant amb els llavis
el teu cos,
perfumant el meu pit
amb espígol i roses
perquè el feres servir
com a bressol.

Retorne d’un passat
on abans passejàvem
trepitjant sol i pluja
per arribar enlloc,
a la vora d’un port
cercant vaixells i veles
caminant de la mà
fins a la fi del món.

I si amb el meu retorn,
et fera retornar
del teu món de tristesa
negre i fosc,
penjaria en el cel
amb fils de plata
mil poemes escrits
sense cap mot.

20 comentaris:

  1. Un poema esplèndid, m'ha agradat molt. Trist, però bellíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. De vegades els poemes bells són tristos.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. No sé com serien els mil poemes sense cap mot.
    En el poema "Desig" que ens proposes, els mots són bells i precisos, per explicar una història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb llàgrimes, somriures,mirades...també es poden escriure mil poemes.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Commovedor i bellíssim el teu poema, Mari. Podria ser un regal impagable per a una mare en un dia com avui...?
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Sí, podria ser un gran regal.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Ai! el desig. Que fariem sense el desig?
    Poemes sense mots... d'aquells que es diuen en mirar.

    Bona tarda Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seriem pobres sense el desig. De vegades els desitjos es fan realitat.
      Bona nit.

      Elimina
  5. Poemes sense mots, una idea preciosa i difícil. La claror als ulls, que penja d'un fil de plata? El somriure, el gest, l'esperança, l'espera, la seguretat i la confiança mutues... encara enscen sortiríem. Un bellíssim poema d'amor, Mari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Hi ha tantes maneres de fer poemes...A vegades sobren les paraules.
      Bona nit.

      Elimina
  6. Preciós Mari...I tant que es poden fer poemes sense paraules, sobretot amb la mirada, utilitzant tots els matisos de la sensibilitat!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Completament d'acord. La mirada d'un posa la música i l'altre escriu la lletra segons allò que la mirada li dicte.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. M'agrada això dels "poemes sense cap mot" , hi han mil formes de expressar un sentiment ! Molt maco !

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies. Completament d'acord.

    ResponElimina
  9. No fan falta els mots quan ets feliç. Chaplin va perdre la inspiració en casar-se amb Oona O'Neill, de tan feliç com era.

    ResponElimina
  10. Sense mots es poden expressar tantes coses...una altra cosa és que vulguen entendre-les.

    ResponElimina
  11. Mirades i olors en busca d'un mirall de colors de les nostres emocions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Transmet molta nostàlgia, Mari, però és preciós. La imatge dels poemes sense mots és esplèndida. Una abraçada!

    ResponElimina

  13. És un bell poema líric on expresses un anhel mitjançant una intenció poètica molt ben estructurada.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  14. Oh, és un poema amb molt de sentiment. M'has emocionat, Mari!

    ResponElimina