dissabte, 16 de setembre del 2017

TORNADA

Estimats amics i amigues, després de tres mesos, de nou he tornat a  l'asfalt. Amb ganes. Ha sigut un estiu intens, i estic una mica cansada. Com es nota que ja no tinc vint anys!!!
La notícia més important: ja li he posat cara a la nena del poema. Amb una mica de retard, el 16 de juliol, va arribar Àlex. Tan bonica, tan dolça...



Els altres nets creixent a pas de gegant.
Lucas, va complir 5 anys en agost. Mare de Déu com passa el tems!!!




Amb una vitalitat pròpia de l'edat, no es pot seguir el seu ritme...I junts tot l'estiu.
A Jorge, el germà de la xiqueta, el veig menys, perquè passa l'estiu a la casa dels altres avis, però ve sovint.


Complirà 5 anys en octubre i quan estan Lucas i ell junts, sembla que s'acabe el món.
Omplin de vida la casa amb rialles i baralles.
I què dir-vos de Teo??
Encara no té un any, i és un gran explorador. Tot li interessa i per tot té curiositat.




Amb l'inconvenient que vol descobrir-ho des de terra, i has d'anar tot el dia darrere fins i tot a quatre peus. I clar, l'esquena es fa pols.
Ara estic fent amb ell l'adaptació a la guarderia. Estic dins la classe de 9 a 10 del matí, amb altres xiquets i xiquetes i altres pares o mares, i també àvies.
Allà no es mou dels meus peus. Tots els altres busquen joguines i corren tota la classe, però Teo no.
Així és que pense que tenim adaptació per a estona.
La veritat és que passe una estona molt agradable, sobretot perquè com que encara no l'he deixat sol ni un minut, no plora.
I bé, un breu resum (o no tan breu) del que ha estat el meu estiu, sense temps ni de pensar. Espere retrobar-vos a tots per a compartir experiències i relats i poemes...

15 comentaris:

  1. Molt ben tornada, Mari, ja se't trobava a faltar! Ostres, quin estiu més intens el teu! Enhorabona per l'arribada d'Àlex, i també per tots aquests néts tan preciosos. Jo no tinc tanta paciència amb els menuts; quan els tinc unes hores seguides el meu cap ja demana auxili a la tranquil·litat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Si que ha segut intens l'estiu. Així estic ara, cansada que només veig el llit i el sofà.
      M'alegre de tornar a estar amb vosaltres.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Mai una absència blogaire havia estat tan justificada! Si has hagut de cuidar de tots aquests terratrèmols, no m'estranya que no tinguis temps per a res més. El que m'estranya és que hagis tingut energia per tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat he cuidat de Lucas i Teo que són els que passen l'estiu amb els pares en ma casa, però no són solament els nets. És llavar, cuinar i un llarg etc.
      Ara torne a la beneïda rutina.
      M'alegre de retrobar-vos!!
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Mari, gairebé hem tornat les dues a la vegada...I quins nets tan bonics que tens, però suposo que encara que et faci feliç cuidar-los, també cansen! Qui t'havia de dir que a la teva edat tornaries a la guarderia, he, he...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Encara que em fa feliç cuidar-los, els xiquets són per als joves. Al final del dia estic morta, perquè no són els xiquets solament, és que som 7 persones i molta feina. Però bé, ara descansaré.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  4. Són molt macos, i sí que són l'alegria de la casa, a mi em passa amb el meu nebot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la casa on hi ha nens, no cap la tristesa.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Enhorabona... quins nets més macos. Gaudiu-los molt... desvansant també als entreactes!

    Ben tornada. M'alegro de veure't.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Jo també m'alegre de tornar i veure que tots continueu ací.
      Una abraçada ben forta.

      Elimina
  6. Quin nets tan bonics! Pots estar-ne orgullosa. Et felicito!!!
    Jo en tinc sis: 4 nenes i dos nens, però ja són grandets tots - la gran en té 21 i el més petit 10- i ja rara vegada em toca fer "cangurs".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies.Jo els veig preciosos, es clar, però l'important és que són nens sans i feliços, i nosaltres intentem que siga així per molts anys.
      Bona nit i una abraçada.

      Elimina
  7. Com s'ho farien aquests pares joves sense l'ajuda dels avis?
    Però compte! N'hi ha que diuen: "Qui tingui fills que se'ls criïn ..."

    Bona tarda i benvinguda Mari

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que tots no estan disposats a criar nets, però encara que es esgotador, és una tasca preciosa. El cap de setmana que són a casa seva, els trobe a faltar.
      Bona tarda. Una abraçada.

      Elimina
  8. felicitats amb retard .....enhorabona !!!!

    ResponElimina