dissabte, 11 de febrer de 2017

EL SOPAR DELS IDIOTES


Fa uns dies, pel meu aniversari, el meu fill em va regalar unes entrades per dos esdeveniments que es feien al Teatre Calderón d'Alcoi. Em van fer molta il·lusió, perquè ací no tenim moltes oportunitats d'anar al teatre.
Unes de les entrades eren per a l'obra El sopar dels idiotes, una versió d'una comèdia que no passa de moda, adaptada al valencià per Juli Disla.
Divertida, o més bé entretinguda.
Vaig passar una bona estona.
Me'n vaig recordar que quan jo era molt jove,  anava amb molta freqüència, perquè el meu pare era músic, i anàvem als concerts.
Anàvem al cine totes les setmanes, però de mica en mica, van anar tancant-los i projectaven al Calderón o al Principal, els dos teatres que queden encara.
Recorde amb especial afecte un concert de l'Ovidi on tothom cridava "amnistia i llibertat" i cantàvem "l'estaca" i "la gallineta" de Lluís Llach. Era l'única manera de protestar que teníem, encara que jo era massa jove i no comprenia ben bé l'efecte d'aquells crits i cançons. Em vaig enamorar de Toti Soler, que acompanyava sempre Ovidi.

Fa uns anys, aprofitant que el cine es va traslladar a les petites sales dins d'un centre comercial, van fer obres per remodelar el Calderón, que havia estat inaugurat en 1902. La remodelació va dotar el teatre de les comoditats i serveis propis del segle XXI i de la tecnologia més actual, però de l'antic teatre, no queda res. Les aranyes de cristallets de roca que penjaven del sostre ja no hi són. Al seu lloc, uns xicotets focus encastats en un sostre negre, i en lloc dels rosetons daurats de les llotges, parets llises de fusta i baranes d'acer inoxidable. A mi m'agradava més el d'abans. Ara tot és molt fred. Ha desaparegut la màgia i la calidesa.
Tot i això, seguiré anant mentre facen alguna cosa que m'agrade. Dins de dues setmanes tinc entrades per anar a veure Tosca. Em fa molta il·lusió.

18 comentaris:

  1. El teu post m'ha fet recordar aquella olor característica dels vells teatres de Vilanova, dels ja desapareguts cinemes de la meva infància. Tot és molt diferent ara, els locals, la tècnica, nosaltres... Amb tot, val la pena aprofitar l'oportunitat de gaudir d'aquest art que no sempre tenim oportunitat d'anar a veure.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és diferent. De tota manera sempre és gratificant anar al teatre i ací no hi ha programació tot l'any. Així que hem d'aprofitar.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. compartim records....la gallineta ....L'Ovidi.....fa massa temps que no vaig al teatre , un gran regal t'han fet! mmmm Tosca una gran òpera! afortunada tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Tosca només conec alguns trossets.Espere que m'agrade.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Jo els caps de setmana m'escapo al poble, o sigui que pràcticament no vaig al cine o el teatre. A vegades em sapgreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc solc anar massa, així que quan tinc oportunitat aprofite encara que només siga una obra entretinguda.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Comparteixo, jo també alguns records i jo ja no era petita, era joveneta i sí que començava a entendre què volíem cridant i cantant tot això: Ovidi, Toti, Llach, Raimon, Quico... un tip de protestar i d'anar a concerts

    Anar al teatre és un plaer. Jo desprès de molts anys d'anar-hi massa poc, poquíssim. Ara en deu fer 5 o 6 que hem recuperat un cert ritme i hi anem de tant en tant. Val la pena, encara que hi ha dies de cada dia, que fa molta mandra, després sempre s'ha de reconèixer que cal fer-ho i que se pre en sortim una mica més rics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Heu fet molt bé en recuperar el ritme i malgrat la mandra és gratificant.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Si ets amant del teatre és un bon regal, a més ja dius que t'ho vas passar bé...Anar a veure Tosca, ja són paraules majors, a mi de l'òpera m'agraden algunes àries, però una de sencera no se pas si l'aguantaria!
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt la música clàssica i també l'òpera (depèn de quina). Tosca és una gran obra. Esperem que la companyia estiga a l'altura.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Cada vegada que vas al teatre t'enriqueixes.
    Sopes amb els idiotes i esmorzes amb els inteligents

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és enriquidor el teatre, i si damunt gaudeixes de l'obra...El sopar amb el idiota va ser amè.

      Elimina
  7. Aquesta sensació que tot és nou, que tot és modern, és com si haguessin perdut, teatres i cinemes, el pes del que és perdurable, de l'etern i a mi, per exemple, m'han apartat de tots dos llocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que al Calderón li feia falta una remodelació i ha guanyat molt en acústica i comoditat, però haurien pogut respectar l'essència.( És el meu punt de vista) i el de la gent que ja tenim uns anyets.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Quant tinc oportunitat d'anar al teatre no m'ho penso dues vegades.Però ara toca anar a ballar balls de saló.
    Gaudir del temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina enveja els balls de saló!! Si tornara enrere, seria condició indispensable un home que li agradara ballar. Ara ja és tard. Gaudeix.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Aquests són els regals que a mi m'agraden! Les entrades per espectacles són uns dels obsequis que aprecio més.
    És una llàstima que reformar un local vulgui dir destruir tot l'antic, sense respectar res del que hi ha i fer-lo tot nou, fred i minimalista.
    Ja ens explicaràs com ha anat "Tosca"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Ha sigut un bonic regal. Tosca...em fa molta il·lusió.

      Elimina