dissabte, 4 de febrer de 2017

EL PERFUM DELS RECORDS


Edward Hopper

Es despertava amb mandra
i amb prou faena es llevava.
L’aire portava olor
de soledat i fred
des que ell va partir
descalç i nu aquell dia.
Cada dia a l’alcova,
el mirall li mostrava
un rostre ple d’arrugues,
uns cabells plens de canes
i uns bonics ulls de vidre
del color de la mel.
L’aroma del cafè
inundava la cuina
i amb la tassa ben plena
s’escalfava les mans
mirant a l’infinit
per l’antiga finestra
per a veure uns llençols
estesos feia dies
que amb cura arreplegava
per sentir el perfum
de suors i rialles,
de versos i poemes
escrits al costat d’ell.
L’aroma dels records
incrustat en la roba.
Olor que no se’n va
encara que la rentes.
Per molt de temps que passe.

18 comentaris:

  1. Això és un Hopper i no el del Relats Conjunts! 😜

    El teu poema és preciós, preciós... és una sort que hi hagi olors estimades que no se'n vagin... qui sap si les imaginem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Síí. Aquest Hooper també dona molt de joc. Curiosament jo vaig buscar la imatge després d'escriure el poema.

      Elimina
  2. Un poema trist on ens parles de la soledat i el fred i de les ganes de no llevar-se quan, la persona amb qui podíem compartir totes les coses , no hi és...
    Els records conserven les olors de les coses que la memòria sovint ens recorda, perquè són bons records!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La soletat és trista si és per obligació. Malauradament a tots ens tocarà patir-la alguna vegada.

      Elimina
  3. Costa tant, a voltes, sobreposar-se a aquesta mena de dolor... Les olors són unes grans transmissores dels records... Un poema bellíssim, Mari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que costa. A mi les coses que més em recorden a les persones, són les olors i la música.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Excel·lent poema que m'omple de nostàlgia en reconèixer en ell la meva pròpia existència, la nostra experiència i les mateixes sensacions. Olors, sons, gestos de complicitat que et sorprenen en qualsevol moment i que t'omplen de tota una vida, Això sempre, a la fi t'adones que mai passarà suficient temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades és agradable sentir una olor o escoltar una música que et porten a un temps passat amb gent que ja no hi és. Potser es l'única cosa que et queda.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. i tant que és un Hopper!!!! molt bell el teu poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Els poemes que naixen del cor, sempre són bells.

      Elimina
  6. Un poema que ens explica una història de bells records.
    Un poema per rellegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records, encara que quasi sempre són tristos, val la pena tindre'ls. Són una part important de la nostra vida.

      Elimina
  7. Bons records, tot i que de vegades ens facin mal.
    No ho podem evitar, les coses que es comparteixen amb persones que estimes ens queden gravades al cor i al cos.
    M'agrada el teu poema, així, tal com és.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai podem oblidar les persones que hem estimat, encara que ens hagin fet mal.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Mirada perduda buscan el seu bressol d'un temps allunyat i trencat.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies.Els records sempre romanen amb nosaltres encara que siguen dolents.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Un poema molt real, trist, però bonic.
    Cert, per bé o per mal els records formen part de nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns records els voldríem esborrar, però no se'n van ni amb lleixiu. Per sort, els bons records també són inesborrables.

      Elimina