divendres, 6 de gener de 2017

NIT DE REIS


Si hi ha un dia que destaca en el Nadal alcoià, és sens dubte el dia de Reis. Tot es prepara acuradament, atenent fins el mínim detall perquè la cavalcada siga tot un èxit.
El dia d’abans, dia 4 de gener, els Reis, acompanyats pels seus ajudants, arriben a les muntanyes dels voltants d’Alcoi. Allí munten un campament per descansar ells, els patges i els camells. Cal tenir en compte que vénen de molt lluny, i el dia següent tenen una dura faena ja que han d’atendre les peticions de grans i menuts.


En fer-se de nit, encenen grans fogueres a la serra per aixoplugar-se del fred.


Mentrestant, el tio Piam, un personatge tradicional alcoià, surt al carrer per buscar l'ambaixador reial


que recorre els carrers de la ciutat per fer saber a tots, que l’endemà, els Reis acudiran puntuals a la cita que tenen amb els xiquets.



Va llegint un ban reial:


A l’ambaixador el segueixen un grup de petits rucs que porten damunt del llom les bústies perquè els menuts dipositen les cartes per fer saber als Reis totes les joguines que volen. Són cartes amb el nom del remitent, no siga que, encara que són mags, obliden l’adreça d’algú. Ací, la vespra dels Reis es coneix com “el dia de la burra”. Els Reis i els seus ajudants passen tota la nit llegint les peticions que tothom els fa.


I per fi arriba el gran dia. Milers de xiquets, acompanyats per pares i iaios, surten al carrer per veure la desfilada. Abans, a les balconades, han deixat rosegons de pa i aigua per als animals que porten els Reis, i algun dolcet  per als patges.
Melcior, Gaspar i Baltasar recorren els principals carrers de la ciutat muntats en els seus dromedaris.
En arribar a la Plaça Major, baixen de les seves muntures per adorar el fill de Déu. Majestuosos, caminen cap al pesebre mentre sona l’Aleluya de Haendel. És un moment de gran emoció.


Darrere dels Reis, un gran nombre de patges (xics i xiques joves) que, maquillats i vestits de negre, van deixant en cada casa els regals. Porten una faixa i un barret rojos, i unes grans escales de fusta per les quals pugen a les balconades a fer els seus lliuraments, tal com podeu veure en la foto.


Els xiquets que viuen per on passa la cavalcada, esperen impacients en les seves cases que arriben els anomenats "negres" que els porten els paquets. Quan entren, els nens els besen i els conviden a menjar algun dolç.
Fets un manoll de nervis, esgarren els embolcalls per veure si els han portat allò que havien demanat en les cartes.
Els Reis han de fer una selecció, perquè els xiquets demanen tot el que veuen en els fullets de publicitat de les jogueteries. Però com que són mags i savis, encerten en l’elecció.
És a dir, aquí els petits i menys petits, no esperem a l’endemà per veure els regals. El dia 5, quan s’acaba la cavalcada, cadascú va a la seva casa per obrir els paquets que els Reis han portat.

El Teo és encara molt menut  i amb menjar quan toca, en té prou,


però Lucas i Jorge reben els patges amb il·lusió. Saben que vénen carregats de regals.

I per acabar, disculpeu tots els que em vau deixar comentaris en el post del torró als quals no he pogut contestar. En Nadal hi ha moltes coses a fer. Però vull dir-vos que em vaig informar i el vaig refer. Era qüestió de moldre-ho més.

14 comentaris:

  1. Té bona pinta aquesta celebració, m'encanta que totes aquestes festes se li intenti donar un sentit, s'omplin de contingut. No suporto aquestes cavalcades que tenen més de circ o desfilada comercial que una altra cosa, igual que les festes de cada poble, que en moltes ocasions han quedat com reunions per menjar i beure, com més, millor. És una alegria que encara hi hagi llocs que es cuidin aquestes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací les festes es cuiden molt per a mantenir les tradicions. La de reis és molt bonica.

      Elimina
  2. Que gran que és Alcoi!!
    I el tio Piam, amb la seua faixa i la manta morellana, que simpàtic. I els ruquets, els Reis amb l'Aleluya de Haendel, els coets, les bengales... No us esteu de res!
    Gràcies per acostar-nos'hi Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per interessar-vos. És una bonica festa per acabar el nadal.

      Elimina
  3. Un post molt bonic, veig que sou un poble molt festiu...A Vic també van muntar un campament perquè descansessin el Reis i després acompanyats de torxes i fanalets van desfilar fins la plaça( és la que van donar per TV3).
    M'han fet molta gràcia els rucs amb les bústies, és ben origina...
    També m'ha agradat que els patges pugessin als balcons amb escales, per deixar els regals, en alguns pobles on jo he viscut, també ho fan...Tot plegat , una festa molt entranyable!
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que som festius, sí. Veure les caretes dels xiquets quan els patges pugen, és emocionant.
      Gràcies pel vostre interes.

      Elimina
  4. ens han regalat un magnific post reportatge sobre els reis i Alcoi! quines tradicions més boniques !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica llarg el post, però pense que mereixia la pena.

      Elimina
  5. Quines tradicions tan boniques, fas bé de compartir-les!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són boniques. A més s'intenten millorar.

      Elimina
  6. Quina careta fan els xiquets, i quina àvia tan desvanida del nadonet que té al braç! He,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lucas i Jorge eren un manoll de nervis saltant i corrent d'un lloc a un altre. Teo, estava tan bé en els braços de la iaia...

      Elimina
  7. Quines festes tan boniques que sabeu celebrar a Alcoi! Val la pena conservar aquestes tradicions tan maques i que tan feliços fan a grans i petits, pel que mostren les vostres caretes! Teo està preciós, i els altres menuts són també molt guapos!

    ResponElimina
  8. Gràcies Montse. Les festes de qualsevol poble que conserven les tradicions, són boniques. Ací sempre s'ha dit: festa que li parla al cor, abraça-la sense por.

    ResponElimina