divendres, 23 de desembre de 2016

PER NADAL...TORRONS

És costum ací fer dolços per Nadal, sobretot la gent gran, que els més joves tenen poc temps. Jo, de vegades, n'he fet, però és una feinada, i ara que tinc temps, no tinc ganes.
Fa cosa d'un mes, vaig anar a un taller per aprendre a fer torró. Molt fàcil, tenint en compte que només s'havia de moldre el sucre i l'ametlla, i ho van fer amb una màquina. Avui, en un moment d'inspiració nadalenca i aprofitant que jo en tinc una, d'eixes màquines, he pensat que podria fer-ne, de torró. Casolà, sense conservants ni colorants...I m'he posat a la feina. He llegit la recepta i he preparat els ingredients: sucre, ametlla i un trosset de pell de llima.


Primer polvoritzar el sucre, afegir la pell de llima i després triturar les ametlles fins que quede una massa amb textura de serradures.
Amb molta cura, he folrat l'interior d'una capseta de fusta amb un paper de la grandària de la pastilla de torró.


He omplit la capseta amb la massa,


i l'he escampada perquè tots els raconets estigueren plens.


He tancat la capseta i...
"Voila"... fet! Només falta tastar-lo.
Així és que després de sopar, he tret la capseta a taula i he tret el torró de dins. Perfecte!!


Però, ai amics, a l'hora de tallar-lo, es desfeia tot. Per què, si he seguit les instruccions fil per randa? Hauré mòlt massa el sucre? O les ametlles? Ho hauré mòlt poc? No, ha estat l'espàtula que he utilitzat per fer la barreja. Era massa llarga, o potser massa curta. El sabor? perfecte, però com que no es pot menjar si no és amb cullera, el faré servir per decorar algun pastís, fins i tot per donar-li un toc al corder o al llobarro, ara que està ben vist barrejar dolç i salat.
M'hauria agradat convidar-vos, de fet era la meva intenció, però haurà de ser en una altra ocasió. Jo no perd l'esperança.
De tota manera, us desitge un BON NADAL.

9 comentaris:

  1. BON NADAL, Mari!!!

    Mai a la vida hauria pensat que fer torró fos tan fàcil. Clar que aquesta màquina ho facilita tot, oi? Jo no la tinc pas.

    A mi, encara que es desfaci, m'agradaria tastar-lo... una culleradeta de torró, queda molt "exòtic" Dona, tu has de dir que has fet una deconstrucció del torró trasdicional. L'has deconstruït... i deu ser boníssim... si segueixes així et faràs famosa com el Ferran Adrià... he,he, he...

    A veure la propera, ja ens ho explicaràs.

    ResponElimina
  2. A mi m'ha tocat cuinar força però de torrons no n'he fet mai. Penso que encara que no tinguin la textura prevista -potser que s'hagi deixar reposar més estona?- deuen d'estar boníssims i com diu la Carme, ara s'estila això de la deconstrucció.
    Bon nadal, Mari!

    ResponElimina
  3. Que bona, Mari, m'has fet riure molt! Mira, precisament fa una estona n'he anat a comprar a la Xixonenca, de torró artesanal. Estaven cremant el de crema i l'olor era irresistible... Jo no en sé fer, ni en sé ni tinc temps, però m'encanta menjar-me'ls. No et rendeixis si ha sortit crema de torró en lloc de torró en barra; la propera vegada potser se solidificarà.
    Ah, i no sé què t'has fet però estàs guapíssima a les fotografies. No sé, el color del cabell, el pentinat...?
    Molt bones festes, Mari, de tot cor!

    ResponElimina
  4. M'han dit que perquè no es desfaci cal posar-li mel barrejada amb el sucre calent i després afegir una clara d'ou.

    Bon Nadal Mari.

    ResponElimina
  5. Caram si t'has atrevit a fer torrons i tot...Jo és que a la cuina si em perdo, no mi trobaran pas!
    Si és bo de gust, és l'important, el què m'estranya és que no l'hagis hagut de posar gens al forn o a la nevera...
    Petonets , bon profit i Bon Nadal!

    ResponElimina
  6. Dona, la primera vegada que el fas pot ser que surti malament. Això ho has de seguir provant. No et puc donar cap consell perquè no en tinc ni idea, de fet, penso que és la primera vegada que he vist com es fa el torró. Però estic segur que amb una mica de perícia te n'acabaràs sortint de conya. Si ara ja no et ve de gust, el proper Nadal segur que faràs un torró per llepar-se els bigotis, i que es pugui tallar! Bones festes!!

    ResponElimina
  7. segur que la propera et surt genial....jo els torrons només sé menjar-me'ls.....molt bon Nadal !!!!

    ResponElimina
  8. Mari, a mi ja em creixia la saliva, ves! Que segur que bo ho és igual que si fos més compacte. Potser repassant les instruccions o preguntant a algú del taller, no? Si et serveix de consol, els pastissos a mi mai no em queden bé. Vaig fent invents a la cuina però la reposteria és el meu fracàs.
    Una abraçada i bon any, amb pastissos o sense!

    ResponElimina
  9. Estimada, en la vida tot és assaig, per petita que sigui la matèria. Això ho diuen fins els més reputats científics.
    Però el torró sortirà bé, si és que et queden ganes de fer-ne més. I et farà bon profit.
    Una abraçada i bon any.
    Olga X.

    ResponElimina