dissabte, 14 de gener de 2017

ME BASTA ASÍ




ME BASTA ASÍ

Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
                                entonces,
si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
                    Oigo
constelaciones: existes.
                        Creo en ti.
                                    Eres.
                                          Me basta).



Ángel González

16 comentaris:

  1. Hola Mari, un vídeo fantàstic, tan la lletra d'Ángel González, que jo no conec massa, com la música de Pedro Guerra...M'ha agradat , sobretot aquest paràgraf:

    "aclarar que si yo fuese
    Dios, haría
    lo posible por ser Ángel González
    para quererte tal como te quiero,
    para aguardar con calma
    a que te crees tú misma cada día
    a que sorprendas todas las mañanas
    la luz recién nacida con tu propia
    luz, y corras
    la cortina impalpable que separa
    el sueño de la vida,
    resucitándome con tu palabra"...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  2. Quant d'amor que destil·len aquests versos, Mari! No coneixia el poema, però interpretat així és dels que commou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat. Aprofitaria per a descriure el que és l'amor.

      Elimina
  3. L' Angel González ha estat un dels nostres més grans poetes de després de la guerra, que com gairebé tota aquesta generació de 1950 ha estat més conegut cap al final dels seus dies que no al llarg de la seva carrera. Va tenir el reconeixement dels altres poetes però no va arribar al gran públic, com gairebé tota la poesia. Veient-los, a tota aquesta generació, jo sempre pensava en ells com a artesans de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina llàstima no arribar al gran públic en vida. Molts artistes, no solament poetes no arriben a saber allò que la seva obra representa.

      Elimina
  4. Cada dia s'enceta una nova història d'amor.
    Els actors es renoven i repeteixen. Petons de cinema, abraçades divines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què bonic estrenar cada dia una nova història d'amor!!

      Elimina
  5. Que preciós, tot ell, però sobretot m'ha arribat el final... aquest final tan espiritual a la meva manera de veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema preciós tot ell que arriba des-de el primer vers, però tens raó, el final arriba fons.

      Elimina
  6. És l'expressió menys cursi i més potent del que sents quan estimes. No el coneixia, com moltes vegades passa amb el que és bo.

    ResponElimina
  7. Qualsevol dia i qualsevol camí és bo per conèixer un bon poema i un bon poeta.

    ResponElimina
  8. M'agrada molt Ángel González, veig que coincidim. Aquest poema és preciós, l'he sentit sovint, dons una companya de tertúlia el recita sempre que té ocasió, l'hi encanta.
    Un gran poeta força desconegut. Una llàstima!
    Gràcies per compartir-lo, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'he conegut gràcies a la meva germana i mereix molt la pena.

      Elimina
  9. no l'he llegit encara ,ho confesso però fan goig les paraules i fan goig la musica i la veu cantant la poesia!

    ResponElimina