diumenge, 16 d’octubre de 2016

UN PASSEIG PER ALCOI (I)

Aquest matí, com cada matí de diumenge, la meva germana i jo hem anat a desdejunar. Sempre anem a una cafeteria enfront de casa, però avui hem decidit anar al centre.
Hem pres el café i la torrada a la Plaça de dins, un lloc molt agradable.

Plaça de dins.

Allí hem trobat una colla de gent, gran i menuda, que amb samarretes i mocadorets de color rosa, es preparaven per fer una cursa amb la qual recaptar fons per a la lluita contra el càncer de mama que se celebra el dia 19 d'aquest mes.

Plaça de dins.






Hem comprat un mocadoret per col·laborar amb la causa i me l'he posat al coll fins que hem trobat la meua família i li l'he nugat a la gossa, que el lluïa tota orgullosa.
Mireu, mireu, sembla que somriu! 
Mari                                                                                                                   Lea

Com que feia temps que no hi anàvem, i aprofitant que diumenge la ciutat està quasi deserta, hem decidit fer un passeig pels seus carrers més emblemàtics, i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres, per mostrar-vos una mica el lloc on visc.
Hem començat per la Plaça de l'Ajuntament, popularment coneguda com La Bandeja, on és el Campanar (de l'església de Santa Maria).

El Campanar

Hem seguit per l'església de Sant Jordi, el nostre patró. 

Església de Sant Jordi

Quasi a dos pams, hi ha un convent de monges de clausura (només Déu deu saber a què es dediquen).

      
Feia un matí preciós, amb un sol tebi, que permetia anar en cos de camisa.
Encara que a les fotos no s'aprecie (estan fetes amb el mòbil), aquest sol de tardor dóna una llum espectacular a l'ambient.

 










Casa del paó




Alcoi, per als que no el coneguen, té una ruta modernista de la qual vull mostrar-vos alguns detalls de diversos edificis. Potser la més coneguda és l'anomenada "casa del paó", perquè a la porta de ferro hi ha un paó reial (foto de l'esquerra). La foto de la dreta és un detall de la balconada del mateix edifici.
Carrer Sant Nicolau amunt, he arribat a la Glorieta, un dels parcs més representatius de la ciutat.



Quan jo era petita, el meu pare m'hi portava per veure com els paons reials desplegaven la cua de colors.
Actualment ja no hi ha paons -com moltes altres coses han anat desapareixent- només queda el colomer que veieu a la foto, enmig d'un petit estany on ànecs i oques prenen el bany si els ve de gust.

El parc deu el seu nom a una glorieta, que encara hi és, on abans les bandes de música feien concerts, i a les nits d'estiu, segons em contava ma mare -jo no ho he conegut- feien berbenes  on els joves anaven a ballar i amb sort trobaven nóvia o nóvio.


La Glorieta


12 comentaris:

  1. Fas venir ganes d'acostar-me a Alcoi... no hi he estat mai!

    Un passeig molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs esteu convidats. Jo vos rebria amb els braços oberts.

      Elimina
  2. Tampoc he estat mai a Alcoi, ja veig que teniu racons molt macos. És important estimar-se el lloc on vius, i si es pot treure pit, fer-ho també, i tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veritat, tenim racons preciosos. Alcoi està envoltat de muntanyes, i els paisatges son per a visitar-los. Us convide a tots a venir si us ve de gust.

      Elimina
  3. A la cançó "El meu poble d'Alcoi" l'enyorat Ovidi ens parlava d'una glorieta. Supose que és la que ens mostres.
    M'ha agradat fer aquest passeig amb tu i la teva germana. I la Lea...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cançó i el monument de l'Ovidi, els he deixat per a la segona part. No volia avorrir-vos més. I sí, aquesta es la glorieta de la cançó.

      Elimina
  4. Jo també volia que vinguessis a Torelló! Algun dia hem de fer una trobada blogaire a Alcoi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps quina il·lusió em faria!! És difícil, però potser algun dia podré abraçar-vos a tots.

      Elimina
  5. Encantada de poder conèixer la teva ciutat acompanyada per dues artistes i la Lea, Mari! Si mai es fa aquesta trobada blocaire a la terra de l'Ovidi, compteu amb mi!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria meravellós poder trobar-nos, perquè conec la vostra poesia, sentiments, però no us pose ni cara ni veu.

      Elimina
  6. encara que sigui un pel tard he pogut passejar gracies a tu per Alcoi i he vist i flairat l'ambient i els mocadors rosa ....molt plaent llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Mai és tard per gaudir d'un passeig.

      Elimina