dissabte, 22 d’octubre de 2016

UN PASSEIG PER ALCOI (II)





Baixant unes quantes costeres -d'això com de ponts Alcoi en té bastants-, he trobat una font que ja ni recordava, encara que he begut moltes vegades quan era petita.
M'ha fet goig veure que està ben conservada, i potser encara els xiquets demanen als seus pares que els hi pugen per a beure.
A la ciutat n'hi ha algunes que funcionen i estan ben conservades, però precisament d'aquesta no me'n recordava gens.






Hem seguit caminant fins arribar al col·legi dels Salesians, que té una petita església, la de Maria Auxiliadora.

Església de Maria Auxiliadora

Déu meu, quantes esglésies!. I en falten un grapat!. Mai m'havia parat a pensar-ho.
Una mica més avall està la plaça de la Universitat.


Universitat Politècnica.

 

 Els dos edificis on està ubicada la Universitat, van ser dos de les més importants fàbriques d'Alcoi, que com tantes altres van tancar les seves portes. Fa tants anys, que no podria dir si va ser la crisi el motiu del tancament. Eren fàbriques tèxtils. El tèxtil i la metal·lúrgia van ser, en el seu temps, dos pilars importants per a l'economia alcoiana. D'allò, no queda res. La indústria, ofegada pels preus del sòl i els elevats impostos, ha fugit cap a altres poblacions. I les antigues fàbriques o bé estan en ruïnes, o els seus edificis s'han aprofitat per a diverses utilitzacions. En una, ara hi ha un supermercat, en una altra un centre de salut...

Centre de salut "La Fàbrica"









Tan sols algunes xemeneies s'han restaurat per conservar-les, com un monument funerari, que recorda allò que ha sigut, i ja no és.










De tornada a casa, hem entropessat  amb el Conservatori, un altre edifici modernista de la ciutat.

Conservatori























Una altra imatge del Conservatori


I ja per fi, hem arribat al pont de Cervantes, un dels molts ponts que hi ha a Alcoi. Massa ponts per a tant poc riu. És clar que els ponts han estat construïts per salvar barrancs. El riu, primer pels abocaments sense control i després per la sequera tan important que estem patint, està, com diu Serrat, fet una claveguera i ferit de mort. On eren les seves ribes, ara, un petit parc on la gent va a passejar.

 
                                                             Imatge de la vora del riu

Però no sempre ha sigut així. Fa anys, molts, en els paratges naturals que envolten Alcoi, hi havia aigua, i la gent anava a passar el dia. Fins i tot es podien banyar. La font del Molinar, un dels més importants aqüífers que abastia la ciutat, ara està sec, però anys enrere tenia molta aigua.
Com que ara no puc mostrar-vos en foto com era, i per complaure als que volien veure més pintures meues, us el mostre en un quadre que vaig pintar fa temps. 

 Font del Molinar

No voldria acabar aquest recorregut pel meu poble, sense parlar-vos d'Ovidi Montllor, un alcoià que ha portat el poble al seu cor i que tant hem estimat.

 Monument homenatge a Ovidi Montllor


I ja per finalitzar, demanar-vos disculpes si us ha resultat llarg i pesat. Només volia mostrar-vos unes pinzellades del poble on vaig nàixer, on m'he criat i he viscut les millors i pitjors coses que m'han passat en la vida, i del qual estic orgullosa. No es perfecte, ja ho sé,  però la perfecció existeix?
Gràcies per la vostra paciència.



13 comentaris:

  1. El meu poble: Alcoi.
    No se m'ha fet llarg el passeig, al contrari, l'esperaua. I m'ha agradat contemplar la teua pintura de la "Font del Molinar"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. És per que em conegueu una mica més.
      Alcoi forma part de mi.

      Elimina
  2. És normal estimar el lloc d'on es prové, on es viu. Jo patiria molt si hagués de viure fora de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí. Les arrels són ,olt importants.

      Elimina
  3. Un passeig molt agradable per un poble que no conec.
    És bonic el poble i és encara més bonic estimar-nos el lloc d'on som. Crec que ens passa a tots. Ens estimem d'on som i també on vivim i on hem viscut.

    La pintura és fantàstica. Tant que costa pintar l aigua!!! Molt ben aconseguida. Quina pena que ara estigui seca la font!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu cas, és el poble d'on soc i on he viscut sempre. Per a mi es especial.
      És veritat que l'aigua costa de pintar, però al oli és més fàcil que amb aquarel·la. D'això tu eres una mestra.

      Elimina
  4. Ha estat un passeig molt grat, Mari, amb l'oportunitat de conèixer una mica més aquest bell poble la referència del qual provenia quasi exclusivament de l'Ovidi Montllor. I també m'ha agradat conèixer una altra de les teves obres d'art. Quan el destí et fa canviar de població et sents desubicat molt de temps; jo vaig deixar Vilanova als 20 anys i em va costar molt arrelar-me a Vilafranca...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supose que deu ser difícil deixar el poble. En el meu cas, no ho he tingut que fer mai. Ací vaig néixer i ací moriré.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. No em queda clar, però per com ho expliques sembla que ja no hi vius, no? De totes maneres, està bé que tinguis aquest orgull de poble (ciutat). A alguns ens falta!

    ResponElimina
  6. Sí, sí que visc a Alcoi. Sempre he viscut ací, i tinc la sort que excepte la meua germana, tots els meus també viuen ací. I sí, encara que Alcoi no és el que era, estic orgullosa del meu poble.

    ResponElimina
  7. m'has fet venir ganes de conèixer Alcoi, on confesso no haver estat mai ...encara que gràcies a tu m'hi he pogut passejar una mica ni que sigui virtualment ....hom ha d'estar cofoia del lloc on viu i on ha nascut....

    ResponElimina
  8. Si alguna vegada et decideixes a venir, et rebré amb els braços oberts. A tu i atots els amics blogaires!!

    ResponElimina
  9. vaig anar un dia abans de la festa dels cristians i moros.A la part vella on esta situat l'església,els dos miradors,els carrers estrets amb el terra de cantos de pedra de riu.Mentre caminàven pel carrer major un carrer molt estret,nomès estava engalana amb dos banderes catalanes i dos espanyoles.

    ResponElimina