divendres, 27 de maig de 2016

VINT-I-SET DE MAIG



Trenta-vuit anys, tota una vida
tan diferents com érem,
tan diferents com som.
Junts vam emprendre un camí,
amb els peus lligats
a una grossa cadena
de pesades baules
cap a un futur incert,
aferrats a una corda
de vegades a punt de trencar-se.
Hem viscut dies rasos
i nits de trons i llampecs,
compartint il·lusions, superant reptes,
desenganys, desamors,
d'això es tractava.
De la mà unes vegades
i en paral·lel d'altres,
hem fet el camí que ens ha portat
on som avui, i on serem demà i en el futur,
fins que un del dos
arribe a la seva meta
i l'altre hagi d'aprendre
a viure en soledat.

19 comentaris:

  1. Moltes felicitats!!! Que seguiu molt de camí, encara, tots dos...

    ResponElimina
  2. Estimada Mari, de vegades quan algú celebra l'aniversari de noces no sé si felicitar-lo o acompanyar-lo en el sentiment. Però en el teu cas, després de llegir el teu bell poema, no en tinc cap dubte: moltes felicitats, bonica! I una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse. He tingut que callar i tragar molt (els dos supose) perquè no hàgeu d'acompanyar en el sentiment. Espere que haja pagat la pena.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. D'això es tracta no? D'anar fent camí junts per la vida, amb alguna ensopegada, però amb moltes il·lusions...Que siguin molts anys més!
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
  4. Sí. Esperem poder celebrar-ho molts anys més, malgrat les ensopegades.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Caram, 38 anys són molts per estar junts... són precisament els que tinc jo... Enhorabona, i a seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, que jove ets!! qui pillara els teus anys!!

      Elimina
  6. Coincidim!! Nosaltres també en portem 38. A la tardor farem 39.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molts anys. pel poema i per l'aniversari

      Elimina
    2. Tota una vida,eh??
      Moltes gràcies. A la et felicitaré pel vostre, si ens ho fas saber.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Jo també en porto trenta-vuit ... BUFF!

    Bona nit :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,buff!. Però durant tants anys un s'acostuma a les manies de l'altre. Es un avantatge.

      Elimina
  8. Felicitats Mari! En els temps que trepitgem aixo ja es tot un èxit. Ara hi ha la tendència a que allò que costa un esforç mantenir, millor deixar-ho correr. Jo penso que lluitar per allò que estimem sempre val la pena. Si a damunt te'n surts, s'ha de celebrar i Si ho fas entre amics, millor que millor.

    ResponElimina
  9. Gràcies. En la vida, pense que s'ha de lluitar per tot el que vols. Supose que val la pena.

    ResponElimina
  10. L'amor ha de ser fet de desig i voluntat. A mi no m'ha passat mai de durar tant. He fet moltes carbasses, però també me n'han fet a mi. Bàsicament perquè allò físic no m'interessa, i si no funciones en això no sol funcionar cap relació. Però jo crec que només s'acaba el que no ha existit mai, i que "l'important és la rosa".

    ResponElimina
  11. Amb els anys, s'apaga el foc i resten les brases. Cal esforçar-se molt per mantenir-les, però si malgrat això s'apaguen, val la pena encendre una foguera nova.

    ResponElimina
  12. Per molts anys, que feu camí junts i amb tots.

    ResponElimina