Aquest
matí m’he despertat
una mica trasbalsada, i m'he mirat en l'espill per preguntar-li al meu
jo si sabia el perquè. Em veure’m trist, la imatge ha sortit del mirall,
i m’ha fet una abraçada
tan dolça com mai ningú ho havia fet, ( no de bades deu ser qui més
m’estima) i
m’ha dit a cau d’orella: -Felicitats, avui és el nostre dia-. I sí, és
el meu i
el teu i el de totes les dones que lluiten per fer realitat el somni
d'acabar amb la desigualtat entre homes i
dones que hi ha en tots els àmbits de la societat, per acabar amb tantes
dones assassinades per les seves parelles...i un llarg etcètera de
situacions lamentables amb les quals ens trobem a diari.
I cal seguir en la brega per
que un dia, potser en deu anys o en cent o en mil, ningú ens mire per sobre del
muscle pel sols fet de ser dones, i puguem mirar al mon de tu a tu sense
emboços, sense complexos.
Il·lustració Marcos Severi
M'afegeixo a l'abraçada de la Mari de l'espill.
ResponEliminaI també a les reivindicacions que fa la de fora de l'espill.
Gràcies per l'abraçada. És reconfortant. I gràcies per afegir-te a les reivindicacions. La lluita ha de ser de tots.
EliminaEt recomano Curs de feminisme per a microones, de Natza Farré.
ResponEliminaGràcies. Ho miraré.
EliminaJo també m'afegeixo a l'abraçada. Seguim treballant per la igualtat.
ResponEliminaMoltes gràcies. Una altra per a tu.
EliminaHem de treballar perquè aquest dia deixi d'existir, perquè no calgui commemorar res, ja que la igualtat sigui el pa de cada dia i la normalitat. Fins que no passi, tota reivindicació és poca.
ResponEliminaTens tota la raó. Tan de bo un dia no tinguem que conmemorar aquest dia.
EliminaM'agrada aquest post amb tantes abraçades, també mi afegeixo!
ResponEliminaEns cal molta força per seguir reivindicant els drets de tantes dones que en són excloses...
Petonets, Mari.
Gràcies per les abraçades que sempre venen be i com quasi totes les coses bones de la vida són debades.
EliminaUna altra per a tu.
Si penso en la meva infantesa, molt s'ha millorat. Hi ha molta feina per fer encara, cal continuar.
ResponEliminaSí, s'ha avançat molt, però encara hi ha moltes desigualtats i hem de seguir per aconseguir-ho.
EliminaEsperem que sigui així com dius, Mari, i si nosaltres ja no hi arribem a temps que sí hi arribin les nostres descendents.
ResponEliminaJo crec que per molt que avancem jo no ho veuré, però seria estupendo si els nostres nets no tingueren res que reivindicar en aquest sentit.
EliminaM'afegeixo a les abraçades i reivindicant els drets de les dones.Visca,doncs i,que no s'aturi.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies per les abraçades i per les reivindicacions!!
Eliminauna mica tard em sumo a les reivindicacions i a les abraçades!
ResponEliminaMai és tard per enviar abraçades. Gràcies. Una per a tu també.
Elimina