dissabte, 12 de novembre de 2016

HOMENATGE A LEONARD COHEN

Ahir el món va perdre un gran músic, però sobretot ha perdut un gran poeta. De fet es va dedicar a escriure abans de cantar. Però la poesia dóna poc per a menjar i afortunadament als seus poemes els va posar música. Així els ha conegut tothom, jo inclosa.
Encara que a mi m'ha agradat sempre molt la seva música, és una llàstima no conèixer els poetes per la seva tasca. Quants Leonards Cohen deu haver-hi que no han tingut l'oportunitat de publicar la seva poesia tan important en el món materialista en què vivim.
Enamorat de Lorca, va posar música  a un dels seus bells poemes.

          PEQUEÑO VALS VIENÉS
En Viena hay diez muchachas, 
un hombro donde solloza la muerte 
y un bosque de palomas disecadas. 
Hay un fragmento de la mañana 
en el museo de la escarcha. 
Hay un salón con mil ventanas. 
¡Ay, ay, ay, ay! 
Toma este vals con la boca cerrada. 

Este vals, este vals, este vals, 
de sí, de muerte y de coñac 
que moja su cola en el mar. 

Te quiero, te quiero, te quiero, 
con la butaca y el libro muerto, 
por el melancólico pasillo, 
en el oscuro desván del lirio, 
en nuestra cama de la luna 
y en la danza que sueña la tortuga. 
¡Ay, ay, ay, ay! 
Toma este vals de quebrada cintura. 

En Viena hay cuatro espejos 
donde juegan tu boca y los ecos. 
Hay una muerte para piano 
que pinta de azul a los muchachos. 
Hay mendigos por los tejados. 
Hay frescas guirnaldas de llanto. 
¡Ay, ay, ay, ay! 
Toma este vals que se muere en mis brazos. 

Porque te quiero, te quiero, amor mío, 
en el desván donde juegan los niños, 
soñando viejas luces de Hungría 
por los rumores de la tarde tibia, 
viendo ovejas y lirios de nieve 
por el silencio oscuro de tu frente. 
¡Ay, ay, ay, ay! 
Toma este vals del “Te quiero siempre”. 

En Viena bailaré contigo 
con un disfraz que tenga 
cabeza de río. 
¡Mira qué orilla tengo de jacintos! 
Dejaré mi boca entre tus piernas, 
mi alma en fotografías y azucenas, 
y en las ondas oscuras de tu andar 
quiero, amor mío, amor mío, dejar, 
violín y sepulcro, las cintas del vals.



La seva veu seguirà viva en els nostres cors.
Un gran músic. Un gran poeta.
Descanse en pau.

17 comentaris:

  1. De dos grans poetes: Federico García Lorca i Leonard Cohen havia de sortir una magnífica cançó com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En les seves cançons deixa testimoni del gran poeta que era.

      Elimina
  2. De fet poc s'assemblava als cantants, però sempre arrosegaba una imatge de poeta, i el seu treball sobre García Lorca és un exemple de com tractar la poesia en la música

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts cantautors són bons poetes. Bob Dylan per exemple és un d'ells.

      Elimina
  3. Estaria bé que algú es decidís a recopilar els seus poemes i traduir-los al català; així, a més de les seves cançons podríem gaudir de la seva poesia d'una altra manera...
    El seu vals és, per a mi, una de les seves millors cançons. En èpoques passades recordo que l'escoltava una vegada rera l'altra, sense cansar-me'n mai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria molt bé. Jo he vist algun vídeo en YouTube que està subtitulat, i alguna lletra conec. Pel context.

      Elimina
  4. Estava tan enamorat de la poesia del poeta granadí que la seva filla es diu Lorca Cohen.

    Bona nit Mari.

    ResponElimina
  5. Un nom preciós que fa homenatge a un gran poeta...
    Bona nit

    ResponElimina
  6. Diuen que si ets poeta moriràs sense una pesseta, que la poesia no es ven, però la publicitat sol ser feta de poesia. Diuen que no entenen de poesia, però la veneren sense saber-ho. I els agrada la música de poetes com aquest. Només connecta, que deia Forster.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, la poesia està per tot arreu. Només cal tancar els ulls i sentir-la.

      Elimina
  7. Preciós poema i preciosa la seva música...

    Els recordarem tots dos autors...

    ResponElimina
  8. descansi en pau ell, les seves cançons i la seva música perduraran en el temps i en els nostres cors

    ResponElimina
  9. HolaMari, gràcies per aquest poema i cancó tan preciosos. Tocava fondo Cohen! No l'he conegut gaire fins ara que s'ha mort perquè el meu fill, que ja el seguia més, m'ha començat a posar cançons d'ell.
    Tens raó amb això que ens devem perdre molts poetes. La música sempre entra més bé que la lectura i no tots tenen bona veu per cantar. Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Jo el conec de joveneta, i sempre m'han agradat les seves cançons. Una bona música per acompanyar uns poemes preciosos.

    ResponElimina
  11. Els vals de les paraules,diferents poetes,diferens missatges.
    Apreta fort les dents
    apreta fort els punys
    infla't d'aire els punys
    obre bé els ulls
    fes treballar el cap
    controla el cor
    no tanquis mai la boca
    crida ben fort
    deixa't anar
    dona't tot tu.
    Gràcies Ovidi,Leonrd tota mena de benediccions espirituals.

    ResponElimina