Tirisiti
Avui vull parlar-vos de la representació d’un Betlem que es
fa a Alcoi per Nadal. Tothom el coneix pel nom de Tirisiti, que és un del seus
protagonistes, potser el més conegut.
És un muntatge teatral amb titelles del tipus anomenat de “peu
i vareta”.
Cada any, en arribar desembre, els xiquets i xiquetes van a
gaudir una estona amb els personatges, ja que interactuen amb ells. Per exemple
quan surt el “sereno”, pregunten: “Serenooo,
quina hora és?? O quan surt “l’auelo” li canten: “Auelo xitxero, cara de putxero”.
Els personatges pertanyen a la tradició popular alcoiana. Així, a banda dels que ja he anomenat, destaquen la Tereseta, que és la dona de
Tirisiti i que s’entén amb el rector de l’església, les beates, que van a missa
totes vestides de negre, la castanyera, que observa tot sense dir res, el torero alcoià (que toreja el bou sense ferir-lo, ni
per descomptat matar-lo) etc.
L’actor que dóna veu al personatge principal, parla amb una
llengüeta metàl·lica en la boca, per la qual cosa, quan el protagonista crida a
Tereseta, el que s’escolta és Tirisiti. D’això prové el nom d’aquest personatge
que, a més, dóna nom a la representació. Aquest teatret s’ha fet tan conegut, que
en arribar desembre, la majoria d’escoles de les comarques properes i no tan
properes, porten els alumnes més petits a veure’l i a passar una bona estona.
Ací us deixe una escena de la representació.
Que boniques són aquestes tradicions que comparteixen i gaudeixen generació rere generació d'infants!
ResponEliminaSí, aquí, quan se sent la veu del Tirisiti, ja fa olor de Nadal!!
EliminaVeient aquests espectacles em reafirmo que les festes de Nadal són les que més tradicions comporten i el vídeo ens mostra que els nens i menys nens s'han de passar una estona superagradable
ResponEliminaAquí a Alcoi en tenim unes quantes de tradicions pel que fa al Nadal
EliminaÉs molt divertit. I entranyable. No el coneixia. Gràcies pel video Mari. Visqui lis fistis
ResponEliminaHe he. Visqui visqui!!
EliminaEm fas pensar que l'any passat vaig assistir per primer cop a la representació de pastorets que es fa al meu poble, i que aquest any repetiré! Al final, les tradicions són això, i es mantenen perquè ens agraden. Que bé no deixar-les perdre!
ResponEliminaLes tradicions són les arrels d'un poble. Cal mantenir-les.
EliminaOh, Mari, m'ha encantat i m'han agafat moltes ganes de veure'ls al natural. Quan era jove, al poble teníem un grup de teatre que al final es va dividir. La meitat ens vam quedar fent teatre i l'altre meitat van formar un grup de titelles. Sempre em va meravellar la capacitat que tenien per moure les titelles, per ambientar-les, per inventar-se les històries que les hi feien representar. Ja se'ls hi està donant més importància a les titelles, però durant molt temps penso que no se'ls ha reconegut el valor artístic real que tenen.
ResponEliminaEls titelles sempre captiven grans i menuts. Ací, el Tirisiti és ben conegut per tothom.
EliminaUn torero innocent per a unes festes que volen ser innocents. Però hi ha persones que no ho són mai.
ResponEliminaEn aquest cas sí que són innocents, perquè els espectadors són nens i nenes. La major part de la gent gran que hi va, són acompanyants dels xiquets.
EliminaMolt boniques aquestes titelles. Van fer passar estones molt bones quan érem petits i m'alegro que tornin a agafar força.
ResponEliminaAferradetes de diumenge!
Jo he conegut aquests titelles tota la vida. Es representen des del segle XIX
EliminaEndavan les tradicions i els missatges de nadal,que tot sigui per als ulls il-lusionats dels nens i per els que no són tant nens peró que tenen un cor de bondat i humilitat.
ResponEliminaAcí, a banda del Tirisiti tenim una bonica tradició pel que fa als Reis.Ja vos faré arribar alguna foto o algun vídeo.
EliminaMoltes gràcies sempre fa goig conèixer les tradicions dels altres països catalans, països germans ....m'agrada fins i tot el nom: Tirisiti
ResponEliminaCertes tradicions de nadal, segueixen conservant-se. D'altres no.
EliminaGràcies per aquest tast de les vostres tradicions nadalenques, Mari. Han de ser entranyables, amb la il·lusió dels infants!
ResponEliminaAl meu poble de naixement, Vilanova i la Geltrú, fa molts anys hi havia la tradició del Moro Manani, també una representació a càrrec d'uns titellaires que acabava amb la gran boca del Manani llançant caramels per als menuts. Als meus fills els agradava molt. Però anys després va ser políticament incorrecte parlar de moros i ho van prohibir...
És una llàstima que prohibixen les tradicions que fan feliços a grans i menuts.
EliminaJa vos contaré alguna cosa sobre la nit de Reis que ací, per a mi, es màgica. Sempre és curiós veure com viuen les mateixes festes de manera diferent segons el lloc!
Ai, que divertit! No m'estranya que els menuts s'ho passin tan bé, fins hi tot jo me'n reia.
ResponEliminaÉs molt bonic conservar les tradicions, és una manera de no perdre les arrels.
Els menuts es diverteixen molt, criden a Tirisiti, parlen en el sereno...Fins que es fan grans, van tots els anys. És l'apetitiu del Nadal
ResponElimina