dilluns, 12 de desembre del 2016

MAGRANES


Fruit de tardor
dintre de les entranyes,
 vermells robins.


Cada robí,
la temptació pels llavis.
Suc gola endins.

Carme Rosanas.


 Joc de paraules:
m'agrada la magrana.
La pell s'esberla.

Xavier Pujol.


 Mel i magrana,
dolça tardor, i al vent
fulles que dansen

Glo.Bos.blog

 Vermells robins,
riquesa de tardor
sota la pell.

Helena Bonals.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. novesflors12 de desembre del 2016, a les 20:34

    Les magranes són un autèntic tresor. Tenen dins pedres precioses, com si cadascuna fos un haiku.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12 de desembre del 2016, a les 20:47

    Brillants realment com joies...

    Cada robí,
    la temptació pels llavis.
    Suc gola endins.

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos12 de desembre del 2016, a les 23:17

    És qüestió de deformació. He viscut molts anys a la província de Granada, i mai vaig pensar que la fruita granada es pogués dir d'una altra manera, magrana tampoc em desagrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fent camí15 de desembre del 2016, a les 18:09

      Jo a casa la he conegut com magrana, en el cole, granada.

      Elimina
  4. xavier pujol13 de desembre del 2016, a les 10:04

    Joc de paraules:
    m'agrada la magrana.
    La pell s'esberla.

    ResponElimina
  5. sa lluna13 de desembre del 2016, a les 17:10

    De petita la meva àvia me la preparava dins un platet, a punt d'agafar cullera i cap endins.

    Haiku o foto, foto o haiku? no puc triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fent camí15 de desembre del 2016, a les 18:11

      Jo també recorde que la meva mare me la preparava amb sucre. Ara em costa preparar-la per no traure-li els granets!

      Elimina
  6. Unknown13 de desembre del 2016, a les 17:51

    Uns dels plats més assaborits de Nadal.Per la part de castella,unes amanides d'escarola amb magrana,per trencar el gust fort d'espatlla de xai al for.Colors i gustos diferents que esta al dia en qualsevol restaurant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fent camí15 de desembre del 2016, a les 18:14

      A casa jo no l'havia menjat mai amb amanida, però és veritat que li dona un puntet particular i molt bo.

      Elimina
  7. Glo.Bos.blog14 de desembre del 2016, a les 16:53

    Mel i magrana,
    dolça tardor, i al vent
    fulles que dansen

    ResponElimina
  8. Teresa Duch17 de desembre del 2016, a les 18:56

    Ara als restaurants de per aquí l'empren bastant, la magrana, quan n'és el temps. No recordo que ho fessin abans. No és la meva fruita preferida, però una mica trobo que fa el plat més amè.
    Que consti que amb els vostres haykus, me n'han vingut ganes.
    Bon Nadal, Mari, i que el proper sigui millor!

    ResponElimina
  9. Helena Bonals17 de desembre del 2016, a les 20:57

    Vermells robins,
    riquesa de tardor
    sota la pell.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)