Aquest estiu, cada vegada que anava de la casa on estiuejava al poble, a la vora de la carretera veia un arbre diferent a tots. A simple vista, semblava tort i espentolat.
Un dia em vaig decidir a fer el camí a peu per veure'l de prop. Al seu voltant, tots els arbres creixien drets i elegants, com si volguessen tocar el cel amb les fulles més altes. Eren bells i el miraven amb menyspreu. Alguns fins i tot gosaven desafiar el sol.
Però aquest, tenia una bellesa diferent, allunyat dels cànons establerts. I jo em preguntava, qui dicta les normes per considerar si quelcom és més o menys bell? Per què als qui s'aparten del camí marcat se'ls assenyala?
Aquest arbre havia intentat tocar el cel com els seus companys, però en veure que li era impossible, va decidir créixer lliurement, amb branques tortes, algunes sense fulles. I a mi quan el vaig veure de prop, em va semblar preciós. Perquè res en la vida s'hauria de jutjar mirant de passada. Cal apropar-se per descobrir allò que a simple vista no es veu.
De prop es veuen millor les coses. De prop fins i tot se sent el batec del cor. No hi fa res que els arbres no tinguin cor, el batec se sent igual!
ResponEliminaSí Carme, si les mirem de prop, potser ens confondrem menys.
EliminaCadascú és com és. Això val per les persones, els animals, i com en aquest cas que ens il·lustres, per als arbres.
ResponEliminaDins el context s'entén perfectament la paraula espentolat. Al principat, com a mínim a les comarques gironines i barcelonines no s'utilitza.
Potser el que més se li assembla dels que fem servir és espellifat.
Com m'agrada aprendre paraules que no sabia!
Jo en aprenc tots els dies. Ací a Alcoi, parlem molt malament i jo damunt no he estudiat mai valencià, així que escric a cop de diccionari. Ja em perdonareu les faltes.
EliminaNo he sabut veure-hi cap falta. Jo vaig aprendre a escriure en el valencià del nord (permet-me la llicència) quan ja era gran. A l'escola no l'ensenyaven, només a primer de batxillerat venia un mestre de català un cop per setmana, però no va tenir continuïtat als cursos següents. Encara faltaven uns 10 anys per la mort del dictador i ho devien trobar massa subversiu.
EliminaLa bellesa, si existeix, és gràcies a l'ull que sap apreciar-la, Mari, i a aquest arbre tu li has atorgat la bellesa. Per tant, serà un arbre feliç perquè algú l'haurà estimat.
ResponEliminaI això és el que compta, que t'atorguen la bellesa els que t'estimen, i si pot ser, que siguen molts!
ResponEliminaAquest aspecte diferent es pot deure a algun defecte genètic, o potser és que és un altre tipus d'arbre que creix així. Jo tinc a casa uns abrets que vaig plantar que són Ginkgos, i quan són grans tenen una aparença semblant a aquest, amb les fulles totes arrapades a les branques. Tinc ganes de que creixin, però no ho arribaré a veure això!
ResponEliminaJo aquest arbre l'he vist sempre a la vora de la carretera, però mai m'havia acostat a veure'l de prop. Déu sap els anys que deu tindre!
EliminaMals temps corren pels que pensem que la bellesa és interior, almenys que és un conjunt de qualitats no només aparença. Veiem com s'arriba al culte exagerat de l'aparença externa i, a través de la televisió, ens el presenten com el més important del moment. Quan grans artistes, escriptors, científics, persones amb vàlua passen desapercebuts i oblidats.
ResponEliminaSeguirem buscant sempre arbres "Torts i espentolats", a la riba de la nostra vida.
Mira si n'hi ha,de motius per a ser agraïts;Gràcies perqué,malgrat el teu aspecte lletjos el home necesita caliu de la natura.
ResponElimina