Joan Miró, 1923-24, Terra llaurada
Acabava de sortir de la consulta de Manel, el psicòleg. Des
que va patir la depressió, el visitava de tant en tant, quan tenia els ànims
per terra.
- El que et passa a tu, Rosa, és que ets molt sensible, i els
que sou així, teniu un caràcter més depressiu. Res d’important.
- Maleïda sensibilitat! Em fa patir. La gent no em comprèn i
em trobe sola.
- Però tu ets així! I no pots pretendre que tots siguen com tu. Als que no són com tu, potser no els
afecta el mateix.Tu t'emociones i plores per unes coses, i ells per altres ben diferents. Mira, per posar-te un exemple, un home que arriba a
casa, seu al sofà, posa els peus damunt de la tauleta i gaudeix mirant un
partit de futbol mentre es pren una cervesa i es fuma un puro, difícilment
caurà en una depressió. Per a ell, un poema és “no te escucho, cartucho” i una pintura... abstracta, posem per cas, no és art. Segurament diria: “Això ho faig jo amb els ulls tancats".
És millor ell? És pitjor? Ni una cosa ni l’altra. Ell no
patirà com tu, però tampoc gaudirà com tu de les de les petites coses, d’aquelles
que no es veuen amb els ulls. Dóna gràcies, doncs, per ser com ets. Demà ho
veuràs tot d’un altre color.
Déu meu! Estava descrivint el seu marit!!
Aquell dia, després de
dinar, ella li va dir:
- Joan, vull comprar una reproducció d’una obra d’art que m’agrada molt. Fa temps
que la vaig veure en una botiga de decoració, i vull penjar-la al saló.
- Sí dona, compra el que vulgues.
- Com que no puc anar a Nova York a veure l’original, em
conformaré amb la reproducció.
Així que a la vesprada, va anar i la va comprar.
- Joan!! -li va dir tota devanida quan ell va tornar-, vine a
veure el quadre! Mira, es diu “Terra llaurada”.
- I on veus tu això? Si tu vols, el penge, però jo no li
trobe ni cap ni peus. I què t’ha costat?
- 300 euros -li va dir ella amb una mica de por.
Se li va girar la boca al tos.
Se li va girar la boca al tos.
- 300 euros? Tu estàs boja? Si això ho faig jo amb els ulls
tancats, quatre perots i ja està.
-Vinga, posa la tele que estic perdent-me un partit de xampions molt interessant.
I se'n va anar mormolant cap a la cuina, -300 euros!
-Vinga, posa la tele que estic perdent-me un partit de xampions molt interessant.
I se'n va anar mormolant cap a la cuina, -300 euros!
Va agafar una cervesa, va seure al sofà, va acomodar els peus
damunt la tauleta i es va posar a mirar la tele.
-Falta! faltaaa! Mare de Déu quin àrbitre.
-Falta! faltaaa! Mare de Déu quin àrbitre.
Manel tenia raó. El Joan era un ximplot. Bona persona, sí,
però un ximplot.
Ella va entrar al saló, el va mirar i li va dir:
-Vols un puro també?
-Goool! -va ser la resposta.
El món n'està ple de Joans... i per descomptat també de Roses...
ResponEliminaNo es pot tenir tot...
Una molt bona història, Mari, real com la vida mateixa.
Sí, al mon hi ha massa Joans i Roses. No hi ha un terme mig?
EliminaUna vegada en una taula rodona parlant de la sensibilitat dels joves una adolescent em va comentar," és que si som sensibles patirem més" i jo li vaig dir que segurament, però també gaudiriem més de la vida, perquè no hi passariem sense pena ni glòria...
ResponEliminaPetonets, Mari.
Segurament sí, però em pregunte si està equilibrat el que patim amb el que gaudim.
ResponEliminaDoncs de vegades l'equilibri falla una mica, tens raó!
EliminaÉs difícil controlar els estats depressius. El que per a algú és una fotesa, per a algú altre és angoixa, tristesa, llàgrimes.
ResponElimina300 euros no són res, si a la Rosa li han servit per alegrar uns dies la seva vida.
és molt real aquesta història. La recomanaré a una persona estimada que darrerament ha caigut en depressió.
300 euros no són res per a la Rosa, però i per al Joan... ai per al Joan.
Eliminaben real com la vida el món és ple dels qui jo anomeno cervesa samarreta imperi i peus al sofà ....potser els deprimeix altra mena de coses...la depressió fer cas als professionals i escriure i trobar o inventar-se noves il·lusions
ResponEliminaTens raó. Escriure és una bona medicina contra la depressió.
EliminaPerò el mateix psicòleg ja diu que ningú és millor que ningú altre. A més, també hi ha una escala de grisos entre les dues postures.
ResponEliminaSegur que el millor és un gris dins de l'escala, però, com trobar-lo? De vegades és difícil encertar amb l'elecció.
EliminaM'agrada aquest relat dóna color a una vida grisa.
ResponEliminaGràcies. Per sort en la vida rés ni blanc ni negre ni gris. Hi ha color. Només cal buscar-lo.
EliminaPotser ara pot penjar la litografia al costat de la televisió, es passarien hores asseguts al sofà.
ResponElimina