TORNADA

Estimats amics i amigues, després de tres mesos, de nou he tornat a  l'asfalt. Amb ganes. Ha sigut un estiu intens, i estic una mica cansada. Com es nota que ja no tinc vint anys!!!
La notícia més important: ja li he posat cara a la nena del poema. Amb una mica de retard, el 16 de juliol, va arribar Àlex. Tan bonica, tan dolça...

Els altres nets creixent a pas de gegant.
Lucas, va complir 5 anys en agost. Mare de Déu com passa el tems!!!

Amb una vitalitat pròpia de l'edat, no es pot seguir el seu ritme...I junts tot l'estiu.
A Jorge, el germà de la xiqueta, el veig menys, perquè passa l'estiu a la casa dels altres avis, però ve sovint.

Complirà 5 anys en octubre i quan estan Lucas i ell junts, sembla que s'acabe el món.
Omplin de vida la casa amb rialles i baralles.
I què dir-vos de Teo??
Encara no té un any, i és un gran explorador. Tot li interessa i per tot té curiositat.

Amb l'inconvenient que vol descobrir-ho des de terra, i has d'anar tot el dia darrere fins i tot a quatre peus. I clar, l'esquena es fa pols.
Ara estic fent amb ell l'adaptació a la guarderia. Estic dins la classe de 9 a 10 del matí, amb altres xiquets i xiquetes i altres pares o mares, i també àvies.
Allà no es mou dels meus peus. Tots els altres busquen joguines i corren tota la classe, però Teo no.
Així és que pense que tenim adaptació per a estona.
La veritat és que passe una estona molt agradable, sobretot perquè com que encara no l'he deixat sol ni un minut, no plora.
I bé, un breu resum (o no tan breu) del que ha estat el meu estiu, sense temps ni de pensar. Espere retrobar-vos a tots per a compartir experiències i relats i poemes...