Com gata en zel
en nits de lluna plena
miole al fosc.
A les teulades
se sent miolar la gata
davant la lluna.
Xavier Pujol
Miol i lament
que la lluna t'escolta.
T'omple de llum.
Carme Rosanas
Els meus lectors
són aquest gat que observa
com miro el sol.
Helena Bonals
A les teulades
se sent miolar la gata
davant la lluna.
Xavier Pujol
Miol i lament
que la lluna t'escolta.
T'omple de llum.
Carme Rosanas
Els meus lectors
són aquest gat que observa
com miro el sol.
Helena Bonals
Ja ho diuen que els gats li canten cançons a la lluna i si és plena com aquests dies...
ResponEliminaEl haiku i la foto fan molt bona parella!
Petonets.
Gràcies. M'agrada molt la lluna, com als gats.
EliminaA les teulades
ResponEliminase sent miolar la gata
davant la lluna.
En cel... o en zel?
ResponEliminaAiii! en què estaria jo pensant! En zel, clar.Gràcies per la correcció.
EliminaMiol i lament
ResponEliminaque la lluna t'escolta.
T'omple de lum.
Diuen que els gats tenen aquesta mirada tan especial perquè observen amb tanta intensitat la lluna que sempre en queda un bocí atrapat als seus ulls...
ResponEliminaQui fora gat per tindre sempre un bocí de lluna.
EliminaEls meus lectors
ResponEliminasón aquest gat que observa
com miro el sol.
Me l'emporte.
EliminaQuina imatge més suggestiva, Mari: el gat en zel mirant la lluna. La lluna plena ha despertat instints i desitjos des de sempre. Ho sabeu bé els poetes!
ResponEliminaUna mica gata dec ser. M'agrada molt la lluna.
EliminaEl gat xiuxiueig a la lluna que vol arraulir-se al seu costat.
ResponElimina