dimecres, 8 de març del 2017

VUIT DE MARÇ


Aquest matí m’he despertat una mica trasbalsada, i m'he mirat en l'espill per preguntar-li al meu jo si sabia el perquè. Em veure’m trist, la imatge ha sortit del mirall, i m’ha fet una abraçada tan dolça com mai ningú ho havia fet, ( no de bades deu ser qui més m’estima) i m’ha dit a cau d’orella: -Felicitats, avui és el nostre dia-. I sí, és el meu i el teu i el de totes les dones que lluiten  per fer realitat el somni d'acabar amb la desigualtat entre homes i dones que hi ha en tots els àmbits de la societat, per acabar amb tantes dones assassinades per les seves parelles...i un llarg etcètera de situacions lamentables amb les quals ens trobem a diari.
I cal seguir en la brega per que un dia, potser en deu anys o en cent o en mil, ningú ens mire per sobre del muscle pel sols fet de ser dones, i puguem mirar al mon de tu a tu sense emboços, sense complexos. 


                                                                                                                  Il·lustració Marcos Severi

18 comentaris:

  1. M'afegeixo a l'abraçada de la Mari de l'espill.
    I també a les reivindicacions que fa la de fora de l'espill.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'abraçada. És reconfortant. I gràcies per afegir-te a les reivindicacions. La lluita ha de ser de tots.

      Elimina
  2. Et recomano Curs de feminisme per a microones, de Natza Farré.

    ResponElimina
  3. Jo també m'afegeixo a l'abraçada. Seguim treballant per la igualtat.

    ResponElimina
  4. Hem de treballar perquè aquest dia deixi d'existir, perquè no calgui commemorar res, ja que la igualtat sigui el pa de cada dia i la normalitat. Fins que no passi, tota reivindicació és poca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Tan de bo un dia no tinguem que conmemorar aquest dia.

      Elimina
  5. M'agrada aquest post amb tantes abraçades, també mi afegeixo!
    Ens cal molta força per seguir reivindicant els drets de tantes dones que en són excloses...
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les abraçades que sempre venen be i com quasi totes les coses bones de la vida són debades.
      Una altra per a tu.

      Elimina
  6. Si penso en la meva infantesa, molt s'ha millorat. Hi ha molta feina per fer encara, cal continuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s'ha avançat molt, però encara hi ha moltes desigualtats i hem de seguir per aconseguir-ho.

      Elimina
  7. Esperem que sigui així com dius, Mari, i si nosaltres ja no hi arribem a temps que sí hi arribin les nostres descendents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que per molt que avancem jo no ho veuré, però seria estupendo si els nostres nets no tingueren res que reivindicar en aquest sentit.

      Elimina
  8. M'afegeixo a les abraçades i reivindicant els drets de les dones.Visca,doncs i,que no s'aturi.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les abraçades i per les reivindicacions!!

      Elimina
  9. una mica tard em sumo a les reivindicacions i a les abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai és tard per enviar abraçades. Gràcies. Una per a tu també.

      Elimina