dissabte, 18 de febrer del 2017

VOLEM ACOLLIR

La setmana passada vaig estar mirant, en youtube, el concert per a les persones refugiades que es va celebrar al Palau Sant Jordi. Cada vegada que veig el maltractament que fan els governs als refugiats, sent una tristor i una vergonya immensa. Són persones l'únic pecat de les quals ha estat nàixer en un lloc en lluita constant per culpa dels interessos dels poderosos. I el cor se m'encongeix quan pense que són persones com tu i com jo, homes que són com els nostres fills i xiquets que són com els nostres nets, que fugen de la guerra i moren de fred en uns camps on són tractats pitjor que els animals, mentre els governs del món miren cap a un altre costat. En quines mans està el món en el qual vivim?


Ismael Serrano ( concert volem acollir)


PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall

14 comentaris:

  1. Marui, avui soc la primera a comentar. La Joana Raspall té un poema per cada història, tots sortint del cor i tocant al cor.
    Penso sovint que, tot i tenir molts, un sentiment solidari, no som prou conscients d'aquest atzar afortunat que ens ha fet néixer en un espai en pau i sense privacions bàsiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no som prou conscients, i no ens parem a pensar l'infern que estan vivint els no han tingut tanta fortuna com nosaltres.

      Elimina
  2. Suposo que el món està en mans dels que només es preocupen per ells mateixos i davant tanta miseria i tristor, miren cap una altra banda...Em pregunto si a la nit poden dormir!
    Petonets, Mari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dormiran com un tronc, perquè són tan egoistes que no els importa res per tal d'estar ells bé, ni tan sols xafigar els més dèbils. Quina rabia i quina impotència tan gran.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. No estem en bones mans no, com a habitants d'aquest món... els que governen el món s'enriqueixen amb el negoci de les armes i abandonen a les víctimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I cada vegada pitjor. Els poderosos s'omplin les butxaques a costa fins i tot de la vida de les persones. Una gran tristesa.

      Elimina
  4. Estic totalment d'acord amb el que exposes Mari.
    Per si t'interessa escoltar aquest poema de la Joana Raspall musicat i interpretat pel grup "Roba estesa". És un grup exclusivament format per dones. Molt joves:
    https://www.youtube.com/watch?v=Cx9mUyVMgtk

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabe d'escoltar-la. No coneixia aquest grup. Preciosa com el poema. Gràcies per l'informació. Bona nit.

      Elimina
  5. Completament d'acord amb les teves paraules i amb tot el que s'ha dit aquí, Mari. Per a mi, a més, és dura la impotència de no poder canviar res... Ni mig milió de persones manifestant-se, ni concerts solidaris. res sembla importar als qui mouen els fils del destí de la humanitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu cor va estar ahir en la manifestació de Barcelona. Res sembla importar als que poden canviar el destí d'aquesta pobra gent. Ni tan sols per compassió mouen un dit. Quina impotència i quina tristesa.

      Elimina
  6. Tristement moltes de les persones del carrer, pot ser que, inconscientment, pensen que han nascut al món encertat i ho han fet perquè així està establert. Poden apotar ajuda però no són solidaris, ser solidaris implica mirar-los com a iguals, amb els mateixos drets, però no, els poden ajudar però sabent que sempre es mantindran com marginats. Mentre que aquest món governant, aquest món poderós, no busqui el que siguem tots iguals, sense mirar el lloc de naixement, sempre tindrem el mateix, aquesta vegada aquí, demà allà, però mai salvarem la injustícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Però els poderosos no volen un món on tots siguem iguals. I per no perdre els privilegis no mouen ni un dit per donar solucions. A vegades em pregunte si ha valgut la pena tota la lluita de tanta gent per aconseguir uns drets que els governants s'han carregat en un tres i no res.

      Elimina
  7. Som moments molt tristos i d'impotencia.Polítics sense capacitat d'estimar i insolidaris,som valors que una societat ho te que rebutjar per sempre més.
    Com ésser humá estic avergonyit.

    ResponElimina
  8. Som moments molt tristos i d'impotencia.Polítics sense capacitat d'estimar i insolidaris,som valors que una societat ho te que rebutjar per sempre més.
    Com ésser humá estic avergonyit.

    ResponElimina