Si hi ha un dia que destaca en el Nadal alcoià, és sens
dubte el dia de Reis. Tot es prepara acuradament, atenent fins el mínim detall
perquè la cavalcada siga tot un èxit.
El dia d’abans, dia 4 de gener, els Reis, acompanyats pels seus ajudants, arriben
a les muntanyes dels voltants d’Alcoi. Allí munten un campament per descansar
ells, els patges i els camells. Cal tenir en compte que vénen de molt
lluny, i el dia següent tenen una dura faena ja que han d’atendre les peticions
de grans i menuts.
Mentrestant, el tio Piam, un personatge tradicional alcoià, surt al carrer per buscar l'ambaixador reial
que recorre els carrers de la ciutat per fer saber a tots, que l’endemà, els Reis acudiran puntuals a la cita que tenen amb els xiquets.
Va llegint un ban reial:
A l’ambaixador el segueixen un grup de petits rucs que
porten damunt del llom les bústies perquè els menuts dipositen les cartes
per fer saber als Reis totes les joguines que volen. Són cartes amb el nom
del remitent, no siga que, encara que són mags, obliden l’adreça d’algú. Ací, la
vespra dels Reis es coneix com “el dia de la burra”. Els Reis i els seus ajudants passen tota la nit llegint les peticions que tothom els fa.
I per fi arriba el gran dia. Milers de xiquets, acompanyats
per pares i iaios, surten al carrer per veure la desfilada. Abans, a les
balconades, han deixat rosegons de pa i aigua per als animals que porten
els Reis, i algun dolcet per als patges.
Melcior, Gaspar i Baltasar recorren els principals carrers
de la ciutat muntats en els seus dromedaris.
En arribar a la Plaça Major, baixen de les seves muntures
per adorar el fill de Déu. Majestuosos, caminen cap al pesebre mentre sona
l’Aleluya de Haendel. És un moment de gran emoció.
Darrere dels Reis, un gran nombre de patges (xics i xiques joves) que, maquillats i vestits de negre, van deixant en
cada casa els regals. Porten una faixa i un barret
rojos, i unes grans escales de fusta per les quals pugen a les balconades a fer
els seus lliuraments, tal com podeu veure en la foto.
Els xiquets que viuen per on passa la cavalcada, esperen
impacients en les seves cases que arriben els anomenats "negres" que els porten els
paquets. Quan entren, els nens els besen i els conviden a menjar algun dolç.
Fets un manoll de nervis, esgarren els embolcalls per veure
si els han portat allò que havien demanat en les cartes.
Els Reis han de fer una selecció, perquè els xiquets demanen
tot el que veuen en els fullets de publicitat de les jogueteries. Però com que són
mags i savis, encerten en l’elecció.
És a dir, aquí els petits i menys petits, no esperem a
l’endemà per veure els regals. El dia 5, quan s’acaba la cavalcada, cadascú va a la seva
casa per obrir els paquets que els Reis han portat.
El Teo és encara molt menut i amb menjar quan toca, en té prou,
però Lucas i Jorge reben els patges amb il·lusió. Saben que vénen carregats de regals.
I per acabar, disculpeu tots els que em vau deixar comentaris en el post del torró als quals no he pogut contestar. En Nadal hi ha moltes coses a fer. Però vull dir-vos que em vaig informar i el vaig refer. Era qüestió de moldre-ho més.
però Lucas i Jorge reben els patges amb il·lusió. Saben que vénen carregats de regals.
I per acabar, disculpeu tots els que em vau deixar comentaris en el post del torró als quals no he pogut contestar. En Nadal hi ha moltes coses a fer. Però vull dir-vos que em vaig informar i el vaig refer. Era qüestió de moldre-ho més.
Té bona pinta aquesta celebració, m'encanta que totes aquestes festes se li intenti donar un sentit, s'omplin de contingut. No suporto aquestes cavalcades que tenen més de circ o desfilada comercial que una altra cosa, igual que les festes de cada poble, que en moltes ocasions han quedat com reunions per menjar i beure, com més, millor. És una alegria que encara hi hagi llocs que es cuidin aquestes coses.
ResponEliminaAcí les festes es cuiden molt per a mantenir les tradicions. La de reis és molt bonica.
EliminaQue gran que és Alcoi!!
ResponEliminaI el tio Piam, amb la seua faixa i la manta morellana, que simpàtic. I els ruquets, els Reis amb l'Aleluya de Haendel, els coets, les bengales... No us esteu de res!
Gràcies per acostar-nos'hi Mari.
Gràcies a vosaltres per interessar-vos. És una bonica festa per acabar el nadal.
EliminaUn post molt bonic, veig que sou un poble molt festiu...A Vic també van muntar un campament perquè descansessin el Reis i després acompanyats de torxes i fanalets van desfilar fins la plaça( és la que van donar per TV3).
ResponEliminaM'han fet molta gràcia els rucs amb les bústies, és ben origina...
També m'ha agradat que els patges pugessin als balcons amb escales, per deixar els regals, en alguns pobles on jo he viscut, també ho fan...Tot plegat , una festa molt entranyable!
Petonets, Mari.
Sí que som festius, sí. Veure les caretes dels xiquets quan els patges pugen, és emocionant.
EliminaGràcies pel vostre interes.
ens han regalat un magnific post reportatge sobre els reis i Alcoi! quines tradicions més boniques !
ResponEliminaUna mica llarg el post, però pense que mereixia la pena.
EliminaQuines tradicions tan boniques, fas bé de compartir-les!
ResponEliminaSí que són boniques. A més s'intenten millorar.
EliminaQuina careta fan els xiquets, i quina àvia tan desvanida del nadonet que té al braç! He,he.
ResponEliminaLucas i Jorge eren un manoll de nervis saltant i corrent d'un lloc a un altre. Teo, estava tan bé en els braços de la iaia...
EliminaQuines festes tan boniques que sabeu celebrar a Alcoi! Val la pena conservar aquestes tradicions tan maques i que tan feliços fan a grans i petits, pel que mostren les vostres caretes! Teo està preciós, i els altres menuts són també molt guapos!
ResponEliminaGràcies Montse. Les festes de qualsevol poble que conserven les tradicions, són boniques. Ací sempre s'ha dit: festa que li parla al cor, abraça-la sense por.
ResponElimina