Imatges que em porten a la memòria la meva infància i joventut. Records d'aquell temps en el qual res no importava, només la música, el color, l'olor de la pólvora...i que han quedat tan amagats que ni jo mateixa els trobe, soterrats per obligacions i manies. I per un moment m'agradaria buidar el meu cervell, oblidar-me de tot i només tornar a sentir el color la música i l'olor de la pólvora.
Una festa preciosa, espectacular...Un any guanyen els moros i l'altre els cristians?
ResponEliminaPetonets, festius.
Mari, les teves reflexions d'avui m'han fet pensar en un petit poema d'un amic de Vilafranca que fa:
ResponElimina"...La xarxa de la memòria
rescata amorosament
aquelles tendres flors
que riu avall s’escolen.
I de tot mal les guarda
per sempre més..."
(Frederic Cuscó, Els dies de l’or vermell)
Així doncs, haurem d'intentar protegir aquesta xarxa, i amb l'ajut de vídeos com aquest o altres estímuls, reviure els moments més especials.
Felicitats per aquest blog, amiga. Com m'agrada llegir el que escrius!
Una abraçada i a reveure!